El periodisme en valencià pateix una dura repressió al País Valencià. És la idea fonamental que s’extrau del nou llibre de Francesc Martínez, Periodisme contra les cordes, on es fa un anàlisi del periodisme en valencià i de les raons que han dut a aquesta situació de decadència.
En primer lloc, cal esmenar les primeres intervencions que tingueren lloc en la ponència. Els primers participants foren: Estanys Alconver i Martí i Pere Font i Grasa. Presentaren el Llibre Blanc 2010 de la Premsa Comarcal de Catalunya.
Els ponents feren referència a la premsa comarcal catalana com a un sector ben definit, ja que hi ha una gran estima en les seues comarques a la anomenada “premsa de proximitat”. Hi ha 130 revistes aproximadament associades al català. Aquesta tipologia de periodisme és molt important, ja que esta suposa sols a Catalunya més de 1690 llocs de treball.
El Llibre Blanc 2010 de la Premsa Comarcal de Catalunya es tracta d’un estudi sobre el sector de la premsa comarcal a Catalunya. El llibre ha sigut elaborat per experts en el sector, i fa un recull del període que va de 2004 a 2009.
L’obra fou encarregada per la Fundació Catalana de la Premsa Comarcal amb la col·laboració, entre altres, de la universitat Pompeu Fabra. En aquesta obra, tal com van explicar els ponents, s’inclouen dades del volum d’ingressos per publicitat, vendes, beneficis, rendiments per cada exemplar venut…
Aquesta obra apareix en un context de “crisi” global que afecta especialment al periodisme i en essència al comarcal. Aquest estudi pretén buscar solucions per sobreviure a l’actual conjuntura, i pot ser d’utilitat per a tots els editors…
Per tant, aquest llibre posa de manifest la importància de la premsa comarcal i local a Catalunya i destaca el seu lideratge davant les grans capçaleres generalistes.
Cal dir, per entendre la situació actual de la premsa, que aquesta, i en especial la de proximitat (comarcal), es va contraure degut a la caiguda de la inversió publicitària. El llibre destaca 2007 com un dels anys mes fructífers per a aquesta premsa. Però, inevitablement, la crisi econòmica es va fer sentir en un sector encara feble, i aquesta va fer que els ingressos es contragueren de manera molt forta.
Canvis en els hàbits de lectura i a l’hora de comprar premsa, son algunes de les raons que l’obra assenyala com causants de la caiguda d’ingressos.
Malgrat, el llibre destaca que el retall ha sigut menor que el de la premsa en general. Açò es deu a la forta penetració i acceptació que te aquest tipus de premsa en el territori català.
Quina solució planteja aquest llibre? Com a resposta, que els editors treballen junts, amb una defensa conjunta del sector; que promoguen la comercialització publicitària; que es consoliden com alternativa als mitjans de comunicació generalistes…
Seguint en la mateixa línea, Francesc Martínez (Professor de Periodisme en la UV) presenta el seu nou llibre: Periodisme contra les cordes, on fa una aproximació i un anàlisi sobre la situació actual dels mitjans en valencià i les dificultats que es troben aquestos per tal de sobreviure.
Segons ha explicat a la ponència Francesc Martínez, els mitjans valencians estan en constant competència amb els mitjans en castellà. A més, plataformes enfocades a la defensa i el suport de la llengua valenciana, com es el cas de RTVV, no acompleixen amb les seues funcions.
Quina raó explica el títol del llibre? “La situació extrema i complicada de la premsa comarcal al País Valencià”
Aquest, es tracta d’un sector feble i minoritari, per raons com el desinterès polític i econòmic.
Segons Francesc Martínez, la llengua catalana està assetjada, i hi ha certa discriminació lingüística respecte del Castellà, a pesar que la llengua valenciana es cooficial conjuntament amb la llengua castellana.
El llibre suposa un estudi sobre la situació dels mitjans de comunicació en català al País Valencià.
Els mitjans valencians, manté l’autor, han d’enfrontar-se diàriament a la competència desigual dels seus homòlegs en castellà, que disposen de millors expectatives de mercat.
Francesc Martínez ha resseguit vora 170 mitjans en valencià. “Els mitjans en castellà acaparen les audiències i representen les empreses més sòlides”. La mateixa Generalitat Valenciana, segons Martínez, ha col·laborat amb el procés de castellanització de l’espai comunicatiu valencià. A això s’afegeix el conflicte polític sobre el nom de la llengua, que genera actituds de rebuig cap al valencià normatiu i una absència de polítiques públiques de suport als mitjans en valencià per part del Consell. “La Generalitat”, explica Francesc Martínez, “no ha desenvolupat polítiques per a assegurar la pervivència d’empreses periodístiques en la nostra llengua”. Periodisme contra les cordes reivindica la consideració dels mitjans en valencià com una indústria i un patrimoni cultural que cal protegir i conservar.
El llibre està estructurat en cinc parts:
En la primera part, es fa una síntesi de la historia de la llengua.
A la segona part, es fa un breu resum històric sobre la situació dels mitjans de comunicació en català.
Després, en la tercera part, es fa una descripció dels distints mitjans en català actuals.
A continuació, es fa una comparació entre el cas valencià i tots els altres territoris amb la mateixa llengua (Catalunya, Balears)
Per últim, s’adjunta un catàleg que recull les fitxes bàsiques de 170 mitjans.
Francesc Martínez afirma respecte a la situació al País Valencià en els darrers anys, com el avanç ha sigut mínim. Fa un recompte amb les següents dades: hi ha a hores d’ara 4 periòdics de informació general, 18 publicacions locals i comarcals i 36 revistes especialitzades.
Quina és la situació actual al País Valencià? Hi ha un minifundisme empresarial, amb empreses menudes, que quasi en la seua totalitat son de àmbit familiar.
Respecte al nivell de lectura en valencià, ha caigut en els últims anys, situant-se en un 9%. Quan es fa referència a la lectura en mitjans digitals, les dades son un poc millors, amb un 11’29% d’índex de lectura.
Moltes de les publicacions tenen darrere el suport de entitats publiques que les financen.
Degut precisament a les dificultats de finançament de les empreses de premsa valencianes, les tècniques son molt rudimentàries i van endarrerides respecte a les tendències de mercat.
A més, la problemàtica s’acusa al no rebre suport de entitats bancàries, per exemple. La inversió digital al País Valencià és escassa. Sols un 47% de la premsa té una versió digital, i a més, d’aquest percentatge, la gran majoria és una simple reproducció de la edició impresa en paper.
Però, el factor que més influeix per al endarreriment de la premsa valenciana, és el escàs suport que aquesta té per part dels poders públics valencians, tal com ja hem explicat.
Si en parlem de altres mitjans de caràcter audiovisual com ara la Tv o la ràdio, la situació es molt semblant i fins i tot, més complicada. RTVV sols emet en valencià un 36% de la seua programació. Es tracta d’una cadena on no s’ha aplicat la “normalització lingüística”, i a hores d’ara, la seua audiència esta baixant.
Respecte a la radio la situació es molt amarga també.
Al contrari que a Catalunya, tal com explicaren els primers ponents, que afirmaren que hi han institucions per al recolzament i suport de la llengua, açò al País Valencià és molt recent.
Fins el 2010 no tinguérem una associació de premsa per tal de traure endavant aquesta situació acusada que pateix la premsa valenciana.
Algunes publicacions importants valencianes, tal com destaca Francesc Martínez, son: El Temps, Saó o el Punt.
Per tant, què s’extrau d’aquest congrés en defensa de la premsa valenciana de proximitat?
Que cal recolzar aquest sector, sobretot per part del món dels periodistes, ja que pot donar treball a milers de professionals, i perquè hem de saber valorar la importància i la riquesa de viure a un territori amb dues llengües i aprofitar-les sense que una quede rebutjada per cap poder.
