Màgia clandestina

Parlava amb una amiga l’altre dia sobre les nostres aficions en el temps lliure. Eixir de festa, anar de compres, prendre cerveses amb els amics... Jo esperava prudentment escoltant-la amb atenció.  “I llegir, m’agrada llegir”. Quina va ser la meua sorpresa al sentir-la! No ho vag poder evitar. Un somriure es va dibuixar en el meu rostre, i els meus ulls brillaren una mica emocionats. Sols entonces em vag atrevir a parlar, i em sentí com a casa pròpia. Aquesta novel·la, l’altre llibre, aquell article... Les paraules fluïen sense forçar la conversa. L’entusiasme de la meua veu la va fer riure, però sense expressar cap rebuig cap a la meua passió. La meua ment acabava d’enlairar-se cap a ciutats màgiques i paisatges exuberants, i Laia m’acompanyava en aquest viatge màgic. Des de eixe dia, cada matí, el trajecte a la universitat amb la meua companya es converteix en un passeig en el qual la nostra imaginació fa que el recorregut siga massa curt per tal d’expressar tantes idees. La màgia de la lectura... Eixe hobbie que tan pocs comparteixen a hores d’ara. Com cita Eduardo Alonso en l' article Divagaciones de un rumiante, “Cal quixotitzar Europa! Els batxillers no lligen res, no estudien res”. És per açò que els pocs frikis que ho fem, sembla que hem de viure en la clandestinitat, en l' ombra dels líders que marquen allò que és lícit fer.  Almenys quan tens 20 anys. No és edat per a llegir! Ja tindrem temps “d’avorrir-nos” amb la lectura... Però, ja que ens sincerem, perquè no dir-ho tot? M’encanta la literatura. Recorde amb certa nostàlgia aquelles classes en companyia del Quixot i La Celestina. Quins temps! I sí, m’agrada llegir. Per què? Doncs perquè al llegir la meua ment vola, i tot és exactament com jo ho imagine. No hi ha barreres. Jo decidisc si el paisatge és bonic o devastador, si el xic es lleig o atractiu o si la forma d’actuar dels roïns és o no justa. Jo  mane. És el meu territori. Per unes hores, tinc el control absolut, i el més meravellós és que sé que cap persona pot inmiscuir-se en la màgia del meu pensament. Després apareix la versió per al cinema, que intenta derrocar el meu espai. Isc de la sala una mica decebuda. En realitat, això era abans. Ara, he decidit que no pense pagar set euros per tal que em deixen amb un regust amarg al finalitzar la pel·lícula. S’ha acabat! He decidit que no aniré més al cinema per veure una adaptació d’una novel·la que m’haja fet sentir algun tipus d’emoció! Per set euros puc estar a casa, còmoda al sofà, amb un gran berenar i diners a la butxaca, sentint ploure i disfrutant del plaer de llegir. Aquest és el meu plan perfecte. M’aïlle del món, encara que com va dir Bon Jovi a la seua cançó Santa Fe, “cap home és una illa”. Per això, m’agrada sentir-me part d’un grup, i trobar algú que comparteix la meua passió per la lectura em fa sentir una mica més plena. Sembla que Laia em compren. Sembla que he descobert una gran amiga!